Des de la perspectiva empresarial una persona competent és aquella que és capaç de dur a terme una feina o tasca amb eficiència.
Però a on aprenem a ser persones competents?
En l’escola ens transmeten coneixements acadèmics i poques vegades ens ensenyen a desenvolupar habilitats i pràctiques (vivències i experiències). L’escola avalua sobre el coneixement dels alumnes més que la capacitat de donar resposta a problemes nous i a situacions quotidianes relacionals i vivencials.
Tot plegat es deu a la pressió de la universitat i al pes que la nostra cultura dona als valors teòrics, possiblement derivats de la tradició catòlica ,de les arrels platòniques, primen les idees per sobre la realitat. Per la majoria del professorat els únics coneixement són els continguts acadèmics de sempre, però s’està obrint una nova línia, partint de la necessitat d’un model d’aprenentatge que respongui als canvis socials, culturals i econòmics que se estan produint.
Aquest enfocament alternatiu es basa en el desenvolupament de les competències individuals per al ple desenvolupament personal, social i professional de les persones, en un marc de democràcia igualitària i emancipadora. Els seus precedents son l’anomenada “escola nova”, (Freinet, Dewey). Exemples duts a la pràctica en aquest sentit són les comunitats d’aprenentatge (CREA) la Xarxa d’educadors i educadores per a una ciutadania global (Fundació Intermón Oxfam)
Però de què parlem quan parlem de competències?
“Les competències es defineixen pel conjunt de coneixements, habilitats i actituds de la persona en la realització de la seva feina”
Les institucions internacionals la ONU, la UNESCO, la OCDE, l’informe Delors… insisteixen en la necessitat d’un ensenyament democràtic basat en competències. Emfatitzant el saber conèixer, el saber fer, el saber ser i el saber conviure, De la mà de gran pensador com Z. Bauman, E. Morin , P. Freire podríem afegir-ne el saber transformar, la lluita davant les injustícies, o de la vulneració de drets.
“Cap esser humà es forma a sí mateix sinó que ho fa en un context sociocultural determinat amb l’objectiu de millorar-lo.”
Treballadors i treballadores polivalents:
Les empreses consideren que les competències transversals són els elements cabdals en l’adaptació i manteniment de l’activitat professional. És més rendible cercar una persona treballadora polivalent perquè té una dotació de competències fàcilment transferibles a diferents ocupacions i llocs de feina i fàcilment adaptables a diverses realitats laborals.
“Algú amb competències transversals sòlides presenta a l’empresa un aval per a la capacitació necessària en les competències tècniques i les instrumentals requerides per a l’exercici de la tasca.”
Cal diferenciar les competències en:
Competències tècniques:
Fan referència als coneixements teòrics i tècnics específics necessaris per al des envolupament d’una determinada activitat laboral i es defineixen a través de l’anàlisi funcional d’una professió o lloc de treball o a través d’un certificat de professionalitat
Competències de base:
Fan referència als coneixements instrumentals relacionats amb el mercat laboral, com el coneixement bàsic del seu funcionament i la gestió de recursos necessaris per poder tenir accés a una ocupació. Són: accés a l’ocupació, instrumentals bàsiques (entorn laboral i social, capacitat requerida de lectoescriptura, càlcul funcional, comprensió oral…) i instrumentals específiques: informàtica, idiomes, carnet de conduir…..
Competències transversals:
Fan referència al conjunt de capacitats, habilitats i actituds necessàries per donar resposta a diferents situacions laborals. De carácter transversal i un elevat component cognitiu. Es classifiquen en:
a) transversals d’identificació (identificació de les pròpies capacitats, disposició a l’aprenentatge i situar-se en el context laboral concret),
b) transversals de relació (comunicació, relació interpersonal i treball en equip)
c) i transversals d’afrontament (responsabilitat, adaptabilitat, organització, negociació i gestió de l’estrès).