Hola Guapa

*audio amb veu distorsionada

 

Sóc profe de secundària, i el curs passat vaig tenir un company (un altre profe) que m’escrivia molt sovint per a anar a fer-nos alguna cosa fora d’horari laboral. Però a mi no em venia gens de gust, ja que entre d’altres coses, ja veia que segurament tenia segones intencions i a mi no m’interessava gens. Fins aquí tot bé.

Va començar a escriure’m a l’octubre i mai li vaig donar cova ni vaig quedar amb ell, sempre li donava excuses, però ell no desistia.
A l’institut semblava que estigués pendent de quan sortia jo a fumar per a sortir ell també i donar-me conversa (normalment en predisposició protectora: “tranquil·la que si els teus alumnes no et fan cas m’ho dius a mi i ja veuràs com s’acaba el problema”, o coses similars).

Uns 5 mesos després (mes de març) encara no havia desistit i vaig optar per ni tan sols contestar-li els missatges, cosa que va fer que es passés 4 o 5 dies enviant-me vídeos tontos o buscant conversa de la manera que fos, encara que jo fes dies que no li contestava.
Quan ens vam trobar a l’institut vingué a saludar-me dient: “què passa? Que has estat malalta que no contestaves els whatsapps?” (ja tenia que ser greu la malaltia per a no poder ni tan sols contestar els whatsapps… pensava jo). En resposta, aquell dia, jo li vaig dir seriosament que era molt pesat, que si no li contestava no era normal que ell no parés d’escriure’m. Ell se’n va anar enfadat i indignat, com si jo fos la maleducada.

No content amb això, em va esperar a la sortida i em digué, com llevant-li ferro a l’assumpte: “que? Encara estàs enfadada?”. Jo li vaig dir que no hi havia dret a que em fes sentir incòmoda al meu lloc de treball i que deixés de molestar-me, ell em va contestar en mode irònic que “a veure si l’anava a denunciar per assetjament, total per escriure’m 4 whatsapps”. Després de discutir una estona i veure que ell ni tan sols era conscient de que havia actuat malament, vaig passar d’ell i vaig marxar.

Eixa setmana va entrar a la meva aula i em va deixar una nota escrita sobre la taula que deia “hola guapa”. Vingué després i em digué: “t’he deixat una noteta a la taula de la teva aula”. I per la tarda, com jo obviament no li havia dit res al respecte de la noteta, m’escrigué al mòbil: “que no em dius res de la noteta?”.

El dia següent van tancar el centre pel confinament i ja no ens tornarem a veure, però va seguir enviant-me missatges fins a final de curs (juny-juliol). En cap moment eren missatges de contingut sexual o pujats de to, però es va fer vertaderament incòmode fins al punt de tractar d’evitar-lo als espais del centre. El més preocupant de tot és que semblava que es creia amb el dret de molestar-me, i que la maleducada o fora de lloc era jo.