La crisi de la Covid-19 ha evidenciat, un cop més, els efectes que tenen les crisis econòmiques i socials especialment per a les dones. Però, a més, ha aguditzat algunes problemàtiques estructurals, que s’han manifestat en forma de precarietat laboral per les dones i en un risc de pèrdua de drets ja conquerits. N’hem parlat amb Elisa Covelo,d’Hèlia Dones, que com a entitat feminista està vivint de prop les conseqüències d’aquesta crisi.
Hèlia Dones és una associació feminista creada l’any 2008 que compta amb sis treballadores i més de cinquanta voluntàries i sòcies. La seva tasca principal és l’acompanyament de dones en situació de violències masclistes. Des d’acompanyament psicològic i jurídic fins a acompanyament comunitari. De fet, com ens explica Elisa Covelo, el seu projecte central s’anomena “veïnes per veïnes” que consisteix en generar processos de suport mutu entre dones. També duen a terme aquesta tasca de suport en l’àmbit internacional a Palestina.
A l’entitat, estan acostumades a tractar amb dones que han patit o pateixen violències masclistes i, com ens explica Covelo, no hi ha un patró concret de dona, però el que sí que tenen clar és que “la pobresa té cara de dona“. Això no és casualitat, partim d’una problemàtica estructural i des d’Hèlia Dones treballen per anar a l’arrel d’aquesta, el sistema patriarcal, capitalista i colonial. “Aquest sistema no és que reforci les desigualtats, és que les genera i les perpetua”, continua Covelo. Per això, la crisi de la Covid19 ha colpit amb força les dones, fent-les més precàries. Afegeix, “Estem en perill de perdre molts dels avenços que havíem conquerit les darreres dècades en l’àmbit d’igualtat i moviments feministes. Aquesta crisi està tenint efectes per a les dones en tots els àmbits, en l’accés a l’educació, a la salut, inclús en temes de salut sexual i reproductiva.”
A Hèlia Dones tenen clara quina és la forma de lluitar contra aquestes amenaces i la precarietat derivada de la crisi, com apunta Covelo “Cal reforçar encara més els espais d’incidència, reforçar les exigències a les administracions i institucions i reforçar els nostres missatges de cara a la societat. En crisi és molt comú que se’ns digui que els drets de les dones ja per a després, quan haguem resolt això. I no és així, perquè aquesta crisi té un impacte directe sobre les dones i no ho podem deixar per a més tard”.
